V
iure a la Catalunya interior ha tingut sempre unes particularitats que la fan diferent de la resta del país. Molts dels habitants d'aquí, entre els quals em compto, tenim la sensació que hi ha menys robatoris, estrebades, assalts o atracaments. Íntimament, ho processem o ho processàvem com un dels avantatges de viure en aquestes contrades. És real aquesta percepció? Estem més segurs que en altres llocs?
En els darrers temps, les informacions sobre delictes amb gran violència apareixen molt més sovint als mitjans. Successos amb ferits i víctimes mortals ens impacten sovint. Les cròniques de l'anomenat "fet divers" ens presenten de forma indubtable un increment d'aquests delictes. La sensació d'inseguretat s'escampa. Però més enllà de les sensacions de cadascú, el darrer informe difós pel flamant conseller d'Interior ho confirma amb dades. Tenim 33 delictes per mil habitants per comparació als 114 de Barcelona o als 70 de la mitjana catalana. Per tant, vivim en una de les zones més segures. Amb solidaritat als que han patit algun d'aquests incidents, només tenim el 3,5% del total dels assalts de tot Catalunya. Una proporció prou baixa i contundent per tan sols unes quantes desenes de quilòmetres de distància entre les nostres comarques i les que tenen molta més inseguretat.
Els malfactors sempre apareixen més en moment complicats i difícils com els presents. Persones que per necessitat, desesperació o per falta d'escrúpols decideixen obtenir diners cometent delictes. Hi ha també l'efecte imitador. En veure que es fan atemptats a les propietats, sempre hi ha els que s'hi afegeixen. Imitar forma part de l'essència del gènere humà, tant els bons com els dolents. I ciutadans amb noms i cognoms en pateixen les conseqüències i tots plegats tenim sensació d'inseguretat i temor. El factor preocupant és que malgrat ser en una zona amb menys nivell delictiu som també a on han augmentat més que en qualsevol altre lloc segons les dades d'Interior. És una tendència que indica que els nivells de delinqüència s'estan equilibrant i escampant cap a les zones més tranquil·les com la nostra.
Potser estem entrant en un procés imparable en què la destrucció social que suposa la destrucció del teixit econòmic que estem patint dia a dia farà que els delictes estiguin molt més presents en la vida quotidiana, que caldrà estar molt més atent, protegir-se, prendre mesures de seguretat privada i conviure amb aquest fenomen que en altres llocs del món pateixen de forma endèmica.
Assumir-ho com un fet inevitable. Voldria pensar que entre tots serem capaços de fer que el nostre (encara) oasi de pau no s'assecarà o se'l endurà la crisi com tantes altres coses.
Per aquestes terres, als pobles, i no fa tant, els nostres avis no tancaven les portes de casa amb clau.
